De les nostres parròquies

 

 

 

 

 

 

 

 

.

 

 

 

 


La veu profètica del bisbe Casaldàliga

 

Dimecres passat, enmig de l'oceà de notícies que ens ofereix cada matí Catalunya Ràdio, va emergir-hi, com un autèntic dofí en plena maregassa, la veu càlida i profètica del bisbe Pere Casaldàliga. Va ser una connexió molt oportuna, ja que entre els temes del dia hi figurava la salut del Papa, que està en boca de tothom, i les travesses sobre el possible successor.

Pere Casaldàliga (potser és bo que ho recordem) és un dels bisbes més carismàtics de l'Església catòlica. Va néixer a Balsareny (1928) i des de 1971 és bisbe de São Félix, al Brasil, en plena selva amazònica, on viuen (o malviuen) més de 80.000 habitants, la majoria indígenes. Quan ell hi arribà no hi havia llum ni telèfon, ni disposaven de metge. Pere Casaldàliga ha fet autèntics miracles en aquella regió. Ha lluitat contra l'analfabetisme imperant i contra les injustícies permanents, la qual cosa li ha valgut sovint l'animadversió dels poderosos i l'antipatia d'alguns eclesiàstics. Seguidor convençut de la teologia de l'alliberament, ell mateix s'ha alliberat de tota ostentació. No usa bàcul ni anell. No posseeix mitra ni escut. Ni és cap secret que la seva filosofia cristiana, profusament divulgada en els seus llibres poètics, entre els quals Pere llibertat (1978), consisteix a "No tenir res. No portar res. No poder res. No captar res. I a més a més, no callar res. L'Evangeli només".


I bé: què en pensa aquest home de Déu, de la salut del Papa: s'hauria de jubilar? Pere Casaldàliga pensa que sí: S'hauria de jubilar. Pel bé de l'Església i en benefici del mateix Papa. No havent-hi raons teològiques que ho impedeixin, s'hauria de jubilar. Com ho fan tots els bisbes a partir d'una certa edat (75 anys; el Papa en té actualment 83; ha superat amb escreix l'edat canònica de la jubilació, prescrita per ell mateix). Es podria jubilar a finals d'octubre, quan ja haguem celebrat el 25è aniversari del seu pontificat (16 d'octubre) i hagi tingut lloc l'últim consistori de nous cardenals, previst per al 21 d'octubre. Hi arribarà? Esperem que sí.

Pel que fa a les travesses sobre el possible successor, Casaldàliga no va donar noms. Es limità a dibuixar-ne el perfil. Hauria de ser "obert, universal, misericordiós, somrient" I no sé quantes coses més. Hauria de ser, en una paraula, com Joan XXIII. Casaldàliga no ho va dir explícitament, però les seves paraules ho donaven a entendre. Sàvies paraules que il·luminen, des de l'esperança, un panorama més aviat fosc. Tant de bo sigui escoltat, i la seva veu esdevingui profètica!

Jaume Reixach (diàri Avui. 5 oct.2003)

 

 

 

 

 

 
VIDA DE LES NOSTRES PARRÒQUIES
 

 

 

Matrimoni:

 

LES OLUGES:

 

Dissabte, 4 d’octubre varen rebre el Sagrament del Matrimoni:

            David Giménez i Polo, de Barcelona, amb

            M. Dolors Codina i Sendrós, de Les Oluges.

 

Felicitats i per molts anys!

 

Defuncions:

 

LES OLUGES:

 

 El 27 de setembre morí als 81 anys Dolors Gabarró i Castellà, casada amb Josep Carreres Capdevila.

 

SANT ANTOLÍ:

 

El 2 d’octubre morí als 81 anys Pepe Ribera i Camps, casat amb Quima Raich i Bové.

 

MANRESANA:

 

El 6 d’octubre morí als 75 anys Fèlix Rodríguez i Aparicio, vidu de Francisca Morera i Ametller.

 

            El nostre condol als familiars.

Crònica de la Trobada a la capella del Camí.

 

Diumenge passat, dia 5 d’octubre, hi va haver l’aplec anual a la capella del Camí, situada en els terrenys de l’Espadat de Verdú, lloc on conflueixen els quatre termes de Granyena, Verdú, Talladell i Montornés.

Mn. Antoni Bordes va dirigir el Sant Rosari, comunicant l’absència del Sr. Bisbe que, per dificultats d’última hora, va excusar la seva presència.

Mn. Ramon Roca dirigí, després del rosari, unes paraules d’agraïment als presents encoratjant-los a continuar, com cada any, en l’aplec.

Mn. Eduard Ribera va ser el director del cant dels goig i del cant dels “Esclaus hebreus”.

Els assistents foren més de cent.

 

Mort del bisbe emèrit de Solsona.

 

El que hem viscut nosaltres també ho han experimentat altres persones d’altres llocs, per exemple la Parròquia “Verge de la Pau” de Barcelona, a posat en el seu full de setembre aquesta nota: “La mort sobtada i inesperada del bisbe emèrit de Solsona Dr. Antoni Deig ha sorprès els mitjans eclesials i socials. El seu tarannà afectuós, la fàcil relació personal i amical que mantenia amb els preveres i fidels de la seva diòcesi, la seva valentia i claredat en parlar de problemes que afectaven tant la societat com l’Església, l’amor al país, a la terra, a la llengua, el van fer un home molt estimat per les instàncies creients i no creients del país. Fou una persona de referència dels mitjans eclesials. Va tenir destacades intervencions en el darrer Concili de la Tarraconense, alguna d’innovadora com la petició de la creació d’una Conferència Episcopal Tarraconense, que no va arribar a prosperar. L’actual bisbe de Solsona, el Dr., Traserra, en la cerimònia de l’enterrament, va valorar les qualitats que el destingiren com a persona i com a Bisbe. Algú l’ha definit com un successor del Dr. Torres i Bages. Potser el millor que es pot dir d’ell és que era un enamorat del Concili Vaticà II, del seu esperit i que el portava a terme.

 

 

AMOR

 

L’amor és el vincle dolç i saludable de les ments.

Sense amor, el ric és pobre, i amb amor, el pobre és ric.

L’amor dóna resistència en les adversitats.

L’amor dóna moderació en la prosperitat.

L’amor és fort en les proves dures.

L’amor és alegre en les bones obres.

L’amor és confiat en la temptació.

L’amor és generós en l’hospitalitat.

L’amor és alegre entre els veritables germans i és pacientíssim entre els falsos germans.

L’amor és la vida dels qui moren.

L’amor fa el bé enmig de l’odi.

L’amor se sent confiat enmig dels insults.

L’amor és l’únic que no oprimeix la felicitat aliena.

L’amor enmig de la ira és plàcid.

L’amor entremig de les insídies és innocent.

L’amor enmig de la maldat plora.

L’amor enmig de la veritat respira.

Cuadro de texto: Preparació al matrimoni

TÀRREGA: 	8 – 9 novembre

 

 

 

 

Edita: Grup de parròquies de l'Arxiprestat de la Segarra.  Bisbat de Solsona

      E-mail= redaccio@galeon.com      web= www.galeon.com/full_fent_cami